A partir de l’exposició del mateix nom, el Museu Valencià del Paper ha publicat el catàleg que, en certa manera, posa al dia la situació d’aquest patrimoni alhora que documenta els diferents objectes que es van exposar en la seua sala d’exposicions a final del 2008, les dues conferències, de Tomàs Pérez Medina i Luis Pablo Martínez, sobre la Séquia Major del Vinalopó i el patrimoni de les séquies valencianes, respectivament; també la sèrie d’entrevistes a diverses persones vinculades al museu o a les comunitats de regants, i un conjunt de documentació històrica i contemporània (sentències, concòrdies, ordenances, instruccions del reg major) que permet conéixer alguns conflictes derivats de l’ús d’aquestes aigües, com també els reglaments que s’apliquen en els nostres dies.

El llibre consta de cinc parts i està prologat per Gabino Ponce Herrero, catedràtic de geografia de la Universitat d’Alacant. La part primera consta de quatre capítols i descriu el marc geogràfic del riu Vinalopó on s’ubiquen els diferents molins estudiats; els usos de l’aigua des de Jaume I, qui va regular legalment l’ús de les aigües del Vinalopó. Els privilegis i les ordenances, les necessitats econòmiques per edificar un molí, etc.; acaba amb una descripció del tipus d’arquitectura que era utilitzat en la construcció dels molins.

En la segona part, l’autor ens explica l’evolució històrica de la fabricació del paper des de la segona meitat del segle XVIII, el seu floriment i la seua crisi; la consolidació en el segle XIX; el nombre de molins des del segle XVIII al XX i l’esplendor i la decadència al segle XX.

Interessant és la tercera part que ens descriu la història dels diferents molins des de la seua fundació fins a l’actualitat, a Bocairent, Banyeres de Mariola, Beneixama, Biar, Villena i Sax, amb molins tan emblemàtics com L’Ombria, el Sol i el Pont, entre altres.

La quarta part consta de sis capítols on ens descriu el funcionament d’un molí, la tècnica de l’elaboració del paper, les primeres matèries, l’energia necessària des de la hidràulica fins a l’elèctrica i les diferents vies de comunicació. El capítol cinqué està dedicat a la sociologia del treball, disposicions, salaris, condicions de treball, malalties, accidents i la vida al molí. En el capítol sisé explica els costos i la comercialització del paper, els tributs i impostos que es pagaven, les diferents qualitats de paper, els costos i beneficis, per acabar en l’assistència a diferents exposicions nacionals i internacionals sobre el paper per a donar-se a conéixer.

La cinquena part consta de tres capítols, el primer conté una relació de tots els propietaris o arrendataris dels diferents molins ordenats per dates; el segon enumera una llista d’operaris paperers amb la data i el moli on treballaven; i el tercer capítol està dedicat a les diferents filigranes que usaven els fabricants de paper.

La Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de Valéncia ha publicat en la col·lecció «Estudis Universitaris» la recopilació d''investigacions «Els molins hidràulics valencians», fruit d''un treball interdisciplinari entre diversos historiadors, geògrafs i arqueòlegs especialistes en el tema.

La publicació constituïx una primera visió de conjunt sobre la història i la tecnologia dels molins d''aigua valencians, un patrimoni històric de gran valor i pràcticament desconegut. L''estudi s''estén al llarg de més de mil anys d''història valenciana, des de temps del califa islàmic fins al segle XX, per tot el territori valencià, des del riu de la Sénia fins al Vinalopó. L''edició està composta per diverses monografies, a través de les quals el lector pot conéixer la història tècnica dels nostres molins tradicionals, la seua difusió i canvis al llarg dels segles i la història social i econòmica que pot reconstruir-se a partir d''ells.

La Unitat d''Investigació ESTEPA, "Estudis del Territori i del Patrimoni", s''ha especialitzat en els últims anys en la investigació centrada en els regadius històrics valencians, des del punt de vista geogràfic i patrimonial. Els elements i els sistemes que configuren l''arquitectura valenciana de l''aigua són objecte d''estudi, així com el paisatge resultant, modelat durant segles.

Els autors fan un repàs a les séquies i sistemes de reg històrics i analitzen el seu estat de conservació. Es tracta d''un treball minuciós de catalogació del patrimoni arquitectònic de l''aigua.

El camins que fa l’aigua, des d’un riu o una font fins els camps regats, estan jalonats per artefactes i fites arquitectòniques pensades, bastides i reconstruïdes per successives generacions. És un conjunt patrimonial que a les hortes valencianes té una continuïtat contrastada des d’època islàmica, uns elaborats mosaics agraris, articulats per canals de reg —séquies, braços i filloles— i drenatge —assarbs i escorredors—, a la vora de les quals s’alçaren alqueries, massets, barraques i, fins i tot, palaus.

A les grans hortes del litoral, assuts i preses han estat el punt de partida de les xarxes de canals. Fets, desfets i refets, en una lluita inacabada per domesticar els rius, es conserven magnífics treballs d’enginyeria hidràulica.

Recull fotogràfic del patrimoni arquitectònic i natural de Banyeres de Mariola on es mostra, des dels edificis més nobles fins els d''ús més quotidià, com els pous, les fonts, els alcavons o els assuts dels molins. El llibre no oblida els paratges naturals per a posar-los en valor i així assenyalar les coses que cal salvaguardar de la deterioració i l''oblit.